Acte del dijous 29 d’octubre de 2026 – Barranc de Catarroja-Massanassa
Bona vesprada, som els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció. Moltes gràcies a tothom per vindre a aquest acte de memòria, però també de lluita.
Abans de començar, el nostre record i condol per les víctimes de l’accident ferroviari d’ahir a Toledo. Una prova més que la seguretat de les persones no és negociable: no pot dependre de cap interés econòmic ni pot quedar-se en mans privades. Per això estem ací hui: perquè la vida estiga al centre, en el tren, en l’horta i en cada casa.
Als dos anys de la DANA seguim amb ferides obertes. Venim a recordar els nostres éssers estimats assassinats amb nostàlgia, però també amb ràbia, perquè seguim sense justícia.
LA FERIDA DE LA INJUSTÍCIA
Als dos anys de la DANA, amb 233 persones assassinades, volem anar més enllà de les respostes evidents que normalment ens repetim. Sabem que com a mínim cinc dies abans ja estaven avisats. I ens tornem a preguntar: per què? Per què va actuar així Mazón? Per pura irresponsabilitat, negligència i mal funcionament institucional. Però volem recordar qui hi havia darrere. La secretària general de la patronal turística durant 30 anys va ser nomenada al maig de 2023 consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. La mateixa que l’estiu del 2024 va dir que, gràcies al canvi climàtic, vindran molts més turistes. Més turistes que, clar, no es podien perdre en aquell maleït pont d’octubre de 2024. No es podia avisar, no es podia fer res que posara en perill el benefici de la indústria turística. Mazón va prendre la decisió de no donar l’alarma a temps, però qui li va donar l’ordre a Mazón?
La reconstrucció que ens estan imposant és de corrupció, barracons i formigó.
LA FERIDA DELS BARRACONS
Els nostres xiquets, xiquetes i adolescents no tenen uns edificis dignes amb els espais adequats per a rebre una educació de qualitat. En pobles com Catarroja, Massanassa, el Parke Alcosa, Paiporta, Algemesí, Alginet i Utiel estan en barracons on els patis són insuficients, hi ha poc espai i no hi ha cap arbre. No tenen aules de música, gimnàs, aula-taller, laboratori, biblioteca o informàtica on poder desenvolupar els seus aprenentatges, i estan perdent oportunitats de desenvolupar-se.
Per tant, exigim a la Conselleria d’Educació un ensenyament públic de qualitat en espais adequats que complisquen la normativa autonòmica i estatal i exigim també la reconstrucció immediata de tots els centres destruïts per la DANA. Si la decisió de la reconstrucció estiguera en mans de les poblacions afectades per la DANA, els centres educatius haurien sigut l’últim a reconstruir-se?
LA FERIDA DE LA CORRUPCIÓ
La Generalitat ha formalitzat prop de 400 contractes a empreses per a la reconstrucció. I quines són les grans beneficiàries? Les mateixes que han estat condemnades o investigades per finançament il·legal del PP valencià en les trames Gürtel, Taula i Azud. Això no és reconstrucció, això és un saqueig.
LA FERIDA DEL FORMIGÓ
El 16 i 17 de setembre de 2026 vam tornar a viure un episodi climàtic extrem en forma de pluges torrencials. Va provocar, de nou, carrers inundats i danys en vivendes i transports. Aquesta vegada, l’impacte va arribar a altres poblacions que no es van veure afectades per la DANA del 29 d’octubre de 2024. El 19 d’octubre va ocórrer la DANA Adam, que va devastar pobles de les comarques de la Safor i la Marina Alta. Hui també estem ací en record de les víctimes mortals d’aquestes inundacions. El sistema d’alertes a temps ha demostrat que pot arribar a salvar vides, cosa que no va passar, malauradament, en octubre de 2024.
Des dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció ho veníem anunciant: els fenòmens climàtics extrems són cada vegada més freqüents. La seua successió ens obliga a deixar de considerar-los episodis aïllats i a entendre que aquest és el nou escenari en el qual es desenvoluparan les nostres vides en el segle XXI. Negar-ho i mantindre un model econòmic basat en l’explotació de la natura —i les polítiques que el sostenen— constitueix un acte criminal de conseqüències imprevisibles.
Sense un canvi de polítiques, sense un enfortiment del teixit social i comunitari, el nostre futur i el dels nostres fills i filles queden en mans d’uns irresponsables que només pensen en els seus beneficis i en apropiar-se dels béns col·lectius. Necessitem una planificació democràtica i popular del territori; som nosaltres qui hem de decidir sobre les nostres vides.
LA FERIDA DE L’HORTA
Les ferides de l’Horta no són només cases destruïdes: és el terreny que ens va protegir i que ara es vol cobrir de formigó. Mentre no es reconega l’horta com a esponja natural i no s’actualitzen els mapes d’inundabilitat, el risc continua. Per això, la prevenció és inajornable.
I si la prevenció és inajornable, per què tanta pressa a aprovar projectes en lloc d’esperar els nous estudis i informes que «ens protegiran» davant d’episodis similars?
No haurien de tindre responsabilitat política i penal els representants públics que prenen aquestes decisions sabent les conseqüències de morts i danys que aquestes construccions portaran en el futur?
És per això que exigim una moratòria i la paralització immediata de macroprojectes comercials i industrials en sòl d’horta, començant pel PAI de la Font Baixa i seguint per la resta de macroprojectes que amenacen el territori: només des d’octubre de 2024, més de 5 milions de metres quadrats de formigó. És que no han après res després de les morts de la DANA? Hi ha coses tan senzilles com que l’horta absorbeix aigua i que, si la plenes de ciment, no n’absorbeix.
LA FERIDA DE LES CASES
L’estall social pel dret a l’habitatge no és una qüestió separada de la DANA: és la mateixa ferida. La vida de la gent continua precaritzada, i les acampades que han omplit places i carrers ens ho han recordat. Maricarmen, desnonada als 87 anys, és una de les cares visibles d’un sistema que especula amb un dels drets fonamentals: el de poder viure en una casa. Va morir d’especulació. Mentre hi haja desnonaments sense alternativa habitacional, la lluita ha de continuar. La lluita per les cases és una lluita per la vida.
La vaga general de l’11 de novembre pel dret a l’habitatge (convocada per sindicats i col·lectius) exigeix habitatge digne, salaris dignes i serveis públics de qualitat, i denuncia la carestia de la vida. Els comitès de vaga han d’esdevenir espais permanents d’organització on decidir col·lectivament com continuem la lluita.
Perquè totes aquestes ferides són una sola. I només unint les lluites guanyarem la vida digna que ens neguen les polítiques de mort.
LES FERIDES QUE ESDEVENEN EN LLUITA
La DANA es va emportar vides que s’haurien pogut evitar. I també cases, treballs i territori. Però la DANA no va inventar res: només va fer visible el que ja estava ací. Un model que durant dècades ha girat l’esquena a la terra i ha posat el capital per davant de les nostres vides.
No volem ser l’abocador del capitalisme ni una zona de sacrifici per als beneficis de la gran ciutat. Volem una vida digna i segura. Per això ho diem clar: no serveix reconstruir el que hi havia abans, ni utilitzar l’excusa de la DANA o la necessitat d’habitatge per a seguir agredint el territori. Perquè agredir el territori és agredir el nostre futur; és jugar amb el nostre dret a viure.
Dos anys d’impunitat. Dos anys de ferides obertes. Però també dos anys de lluita i d’organització. Per això exigim justícia, veritat i garanties de no repetició; responsabilitats polítiques; l’aturada dels macroprojectes; habitatge digne; i una reconstrucció social que pose la vida al centre.
No volem resiliència. Volem robustesa: sistemes forts que absorbisquen els impactes. I volem que la responsabilitat de resistir i de tornar a alçar-nos no recaiga únicament sobre nosaltres, les persones. Perquè sempre hem estat de peu. Perquè anem a seguir estant-ho.
El millor homenatge en record dels nostres morts —perquè no torne a haver-hi més morts— és continuar la lluita en defensa del territori.
SALVEM L’HORTA, SALVEM LA VIDA.
Fotografia de @maxys_matos
