Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció dels pobles anegats per la DANA estem molt agraïts als sindicats de clase i combatius. I per molts motius.
Abans de l’emergència, per lluitar cada dia pels nostres drets laborals, que és lluitar per la nostra seguretat i les nostres vides. La baixa per inundació, el permís laboral per risc climàtic, el dret a no acudir al lloc de treball en alerta roja, o a adaptar la jornada en alerta taronja. I tot el que ens falta per guanyar. Qualsevol dret laboral sols és posible des de la lluita sindical.
Durant l’emergència i la post-emergència tras la DANA, per tota l’ajuda material, la organització i la solidaritat, continuada durant mesos. També per l’asesoria laboral en aquelles setmanes confuses. Tots sabeu el que vareu fer, i tots sabem l’ajuda que vam rebre i que tan necesària era.
I en el llarg treball per a la reconstrucció social, que encara continúa, els mateixos sindicats ens heu acompanyat durant totes les mobilitzacions, amb una constància exemplar. En totes les mobilitzacions, però hi ha que destacar la Vaga General, històrica, del 29 de maig de 2025, que no hauria sigut posible sense el suport sindical. Gràcies per sempre.
I es que sols una clase treballadora ben organitzada pot avançar cap al model territorial que proposem des dels CLER. I, encara que els CLER sols portem un any treballant, podem ja parlar de avanços, i de objectius.
Des d’allò més petit i anecdótic, un exemple: aquesta setmana s’han aprovat declaracions institucionals, en diversos municipis de la zona DANA, reclamant un transport públic digne. Això va ser una demanda dels CLER. Una demanda de mínims per a la clase treballadora. Qué menys que poder anar a treballar en un transport digne. Una cosa xicoteta, potser. Però, ¿posar d’acord a PSOE i PP, a Compromís i VOX, en diversos municipis, i que voten per unanimitat? Tampoc és cosa tan xicoteta, en realitat.
Un avanç més gran: després d’un any de mobilitzacions, finalment vam fer dimitir a Mazón. Un primer pas cap a Fontcalent per a ell. I un pas necesari per a respectar la nostra dignitat. ¡Menysprear les nostres vides no pot sortir gratis, ni per a patrons ni per a governants! De nou, una lluita des d’avall, des dels arrels. Una lluita fructifera.
I un objectiu més gran encara, de futur: ens plantem davant d’aquells que ens volen emprar com a zona de sacrifici per fer negoci. Tenim l’objectiu de protegir el nostre territori davant l’impermeabilització que suposarien els seus megaprojectes, la seva reconstrucció de formigó i corrupció (i barracons!). Des de dalt, volen concentrar el capital encara més. Ells volen posar els seus beneficis per davant de les nostres vides.
Des d’avall, nosaltres ens farem forts per a tractar d’imposar una moratòria ciutadana davant les accions que considerem que atenten contra la nostra seguretat. I, si no podem parar-ho tot, perque les correlacions de forçes son les que son, davant els crims que no puguem evitar, lluitarem per a que rendisquen comptes com criminals que son. No els sortirà gratis. Mai més els sortirà gratis.
Volem vore l’horta, i no la terra morta!